Del Pirineu observant Caro i de Caro observant el Pirineu

Feia molt de temps que no hi escrivia. Aquestes ultimes setmanes he gaudit bastant entrenant per la muntanya amb neu.

Fa dos setmanes, ens vam dirigir cap a la Molina amb en Marc Martí Lleixà, amb el propòsit de ascendir la Tosa a 2.535m. Però el temps ens va dificultar el pas cap al cim, a causa de la gran quantitat de neu i la insuficient equipació; no va ser possible l’ascens. Tot i així vam practicar una mica de Fartlek, muntant corrent i baixant en trineu.  Vam gaudir molt de la muntanya i dels paisatges del Pirineu Gironí. I queda pendent l’ascens a La Tosa.

10896834_749575288458295_5881876312997297660_n 10665700_749552701793887_4472302611154840008_n

La setmana passada, vam ascendir amb Eduard Romero, a Mont Caro (1447m), aquest cop si que vam poder ascendir al cim. Aquella setmana havia nevat i ens vam proposar anar-hi, poc a poc malaurat les fortes ratxes de vent gelat que això ens provocava una sensació tèrmica inferior; ens va dificultar una mica l’ascens a Caro. Però amb força de voluntat i amb l’esperit de gaudir de la muntanya vam superar aquests obstacles i vam arribar a la “meta”.

De molt lluny es veia el Pirineu nevat, però costava a veure una mica, ja que les fortes ratxes de vent feien desplaçar els núvols que ens dificultaven la visió.

10403678_753029148112909_188119356616352471_n10947174_753030061446151_4688474044941632203_n

Aquesta setmana, havíem quedat per anar a Alfara de Carles amb Eduard, però com en aquestes terres hi predomina el vent molt intens, hem avortat l’entrenament.

Si hi ha salut i cames i sobretot que no faci vent!!! Aquesta setmana començaré a agafar l’hàbit  de còrrer com fa temps tenia.

Fugint de la realitat; atrapant el somni

Tots els dies veia des de casa meva aquella impetuosa muntanya on tots els matins es reflectia el sol i al vespre les magnifiques postes de sol acompanyades en l’inici de la immensa nit.

Quan vaig tenir 16 anys, les meves emocions m’impulsaven a  muntar a aquella muntanya, perquè pensava: “Si d’aquí es veu tant bonica, de dalt com es veurà?”. Primerament, sentia com si Caro se’m vulgues menjar, anant en la bici, l’únic que jo tenia un propòsit que encara el segueixo tenint; conèixer totes les meravelles del “port”; una pedalada o una passa significava alhora una victòria.

No sé com em devia veure la gent tant d’anar a Caro, alguns em deien boig, entre d’altres coses; l’únic es que allí defugia de la realitat i atrapava el meu somni (fonts cristal·lines, masos en una gran història, barrancs…).

El que m’impressiona molt és la gran varietat de cases, petits masos…, on abans es cultivava tot segons els meus avis; i que actualment han caigut en l’oblit, això em fa pensar, sobre el fet que la gent de la ciutat, no en sap res d’aquestes coses i es veuen dominades pel consumisme i materialisme, en altres coses i no sap valorar la perifèria de les “ciutats”. Fa goig anar de poble en poble, i trobar gent gran, on es coneixen tot “lo port”: pagesos que hi cultivaven allí, pastors on portaven els seus ramats a pasturar i anaven de font en font…; i que vagin explicant les seves vivències i el seu punt de vista d’aquells temps, i adonant-me que per alguns llocs he passat.

Hi ha vegades quan hi munto i no em veig capaç d’arribar, m’agafa un buit al cor, com si perdés allò que tan estimes. Llavors, aixeques el teu pas ferm i no deixes que et guiïn les estrelles, que la font no et porti al riu, ni el riu a la mar; i d’un punt tornes a tenir ganes, que t’impulsen a poder  i a seguir. Quan estàs per allí dalt, envoltat de tanta harmonia, et venen ganes de descalçar-te i sentir els peus com s’arrelen a la terra, o gitar-te a sentir el so més profund de Caro: ocells, la remor de l’aigua, o hi ha vegades el res. Quan tornes a la realitat, i baixes de la muntanya, et sents orgullós dels moments que has viscut, del sentiment de la llibertat i la recerca del somni assolit…

Cada cop em vaig adonant i alhora enamorant-me més, és a dir,  contra més conec més m’agrada. Caminant et dones compte que ha passat gent, ara no, que vaaa!!!, fa anys o fins i tot segles; moltes petjades d’animals on viuen feliços, juntament amb l’harmonia de la muntanya…

Quan es fa fosc i es lluna plena, veig com un immens “Sol” il·lumina els arbres, les fonts…, on es veuen les estrelles i es sent el brunzit de l’aigua que surt de les roques i  cau a una bassa, el murmuri dels arbres quan fa vent, i moltes altres coses que no es poden contar per escrit, ja que ompliries pàgines i més pàgines…; aquestes petites coses són les que em permeten seguir lluitant  i estimant-la; juntament amb el meu equip Trail Roquetes.

Qui sap si l’arribaré a conèixer de pe a pa, però aquest el meu somni i trobo que si et proposes una cosa la pots atrapar.

Resum any 2013!!!

Aquest 2013 vull donar les gràcies a totes les persones que m’han acompanyat a curses, entrenos, consells …

A l’estiu vaig fer la Nocturna (Fredes-Paüls),  amb un equip molt bo que va aguantar fins al final: Nil Nogués i Josep Traga. En aquesta travessia vaig conèixer a Núria Pallares, una gran persona, ella va ser qui em va presentar als del Trail Roquetes, un gran grup i unes grans persones!!!. Jo llavors m’iniciava en el món de les curses i em va agradar la idea; a més vaig veure que no solament estava la btt i que hi han altres opcions per xalar de la muntanya.

Més tard, vaig fer varios entrenos pel KM Vertical per fer la cursa aquesta i al cap d’un temps la cursa d’Alcanar; vaig conèixer molta gent que se sentia la mateixa passió que jo: Guillem Pujol, Sergi Matamoros, Marc Lleixà, Joan Obiol, Albert Segura, Jordi Cerdá, Jordi Sebastiá, Jaume Adell…

Com Guillem està per Tortosa vam començar a entrenar junts, cosa que ell esta més fort  que io i el faig retardar jajaja, però  és molt bona persona i amb una gran personalitat.

A continuació, vaig fer la cursa d’Ulldecona, feia goig, hi havia més juniors que mai!!! Allí vaig conéixer a:Sara Baiges, Joel Vergés, Clara Vidal, Anna Obiol, Enric Gil i Maite Zaragoza i també a tots els del Trail, un per un!!!!.

Des de aquell moment ens vam “fer un grupet” i estavem formats per Guillem i una gran corredora i persona: Sara; per recòrrer els llocs més bonics de les Terres de l’Ebre i sobretot per xalar!!!

 

No pararia de posar noms de persones que he conegut, i moltes gràcies a tothom!!!

 

 

CURSA ULLDECONA

El passat 27 d’octubre va ser la cursa d’Ulldecona  amb 16km de recorregut ; molt content per debutar amb el Trail Roquetes i conèixer alguns dels presents que hi havia de l’equip.

Segurament aquesta cursa serà la última que faig en la categoria JM, ja que  la pròxima ja entraré en la categoria sub-23.

Feia goig de veure, hi havien molts de corredors de la meva categoria, això em va demostra la passió que tenen en fer una cursa de muntanya i que realment s’estimen la muntanya. Entre aquests vaig conèixer persones formidables i grans amics que ens veiem de cursa en cursa, de tant en tant.

Imagen

 

El tret de sortida va ser a les 9:15 del matí, a aquesta cursa em va passar de tot: em van entrar nàusees a causa d’ingerir-me mentre respirava per la boca un mosquit, els de l’avituallament de les oliveres milenàries es reien jajaja, això va ser molt bó; fins a

un “flato” mentre baixava de les antenes fins a Ulldecona. Malgrat aquests imprevistos, que em van fer perdre un poc de temps i baixar el meu rendiment, vaig quedar en segona posició en un temps de 1:36:48 h.

També vull agrair a l’organització d’Ulldecona, ja que sense ells no s’hagués fet aquesta cursa.

PA270002

juan entrada meta Ulldecona!

PUJADA AL MONTSIÀ

El passat 29 de Setembre vaig participar a la PUJADA DEL MONTSIÀ (14km amb un desnivell positiu de 570m). Aquell dia em vaig aixecar a les 5:30 del matí per preparar-me i anar-me’n cap Alcanar on no hi havia estat mai. Quan vaig anar a buscar el dorsal, al cap de uns moments vaig conèixer a una “persona molt especial”.

1385702_514207491995077_717433067_n

Més tard a l’hora de sortida, és a dir, a les 8 del matí ens vam retrobar amb tots els cracs de la meva categoria i d’altres que els vaig conèixer en aquell mateix moment. Alhora de la sortida, tenia molta son, tot i que em vaig prendre un cafè pel matí; i també no em coneixia res de la Serra del Montsià. Al final vaig quedar l’11é  en 1:26h amb molta alegria i rodejat dels millors i amics. Aquesta cursa em va fer veure com és “lo terreno” del Montsià.

Finalment, vull donar les gràcies a tots els organitzadors que van fer possible aquesta tasca.

Image

 

KM VERTICAL CARAMELLA-CARO

El passat 31 d’agost vaig participar al KM VERTICAL que va organitzar Trail Roquetes.

Era el primer cop que hi participava. El que me va sorprendre era el grau de participació i de

devoció que tenien els participants. Després d’haver dinat amb els amics, vam agafar l’autocar que ens va dur cap a 2km de la sortida d’aquesta cursa, per realitzar un previ escalfament. Havent sortit ens esperava un recorregut de 6 km amb un desnivell de 1300 aproximadament; quan es va donar el toc de sortida, a causa de que la sendera era estreta i que vaig sortir dels últims em vaig quedar  amb el “pelotón”, però a partir de Mola Castellona ja vaig començar a guanyar terreno i temps. Era la meua primera cronoescalada i vaig quedar el Tercer Masculí Junior, tot i que hi havien grans corredors a n’esta categoria. També vull donar les gràcies als del Trail Roquetes per la bona organització que va haver.